Documento sin título

Pels camins del Matxos (... que ja van dues)

Són les sis del matí i encara no m'he tret la son de sobre que ja em trobo dins el cotxe en direcció cap a Torelló a ritme de Simpathy for the devil dels Roling Stones a tot volum per veure si em desvetllo una mica. Crec que no m'he oblidat res. Porto el frontal, quatre barretes i el bidonet d'aigua. Per aquest cop, això serà tot el que em farà falta per intentar fer per segon cop els camins dels matxos. A l'arribada hi ha molta gent coneguda i en l'ambient es respira eufòria i ganes de començar. Després d’una breu explicació d'en Xevi, ens donen la sortida encara de negra nit. 80 frontals ens posem en marxa cap al Castell de Torelló.
Sortida de negra nit

Són les sis del matí i encara no m'he tret la son de sobre que ja em trobo dins el cotxe en direcció cap a Torelló a ritme de Simpathy for the devil dels Roling Stones a tot volum per veure si em desvetllo una mica. Crec que no m'he oblidat res. Porto el frontal, quatre barretes i el bidonet d'aigua. Per aquest cop, això serà tot el que em farà falta per intentar fer per segon cop els camins dels matxos.

A l'arribada hi ha molta gent coneguda i en l'ambient es respira eufòria i ganes de començar. Després d’una breu explicació d'en Xevi, ens donen la sortida encara de negra nit. 80 frontals ens posem en marxa cap al Castell de Torelló.

Sortida de negra nit

Començo caminant a pas lleuger amb l’amic David. Fa dies que no ens vèiem i anem xerran, que si la canalla, que si ja tenim els esquis de muntanya a punt, que si hem d'anar a fer ... i sense adonar-nos-en ens trobem dalt del Castell de Torelló on comença a clarejar. Els colors són intensos i la vista ens permet veure perfectament l'impressionant recorregut que ens queda per fer.

A partir d'ara si, ja no em puc aguantar més i començo a córrer juntament amb un grupet de set o vuit. Passem pel primer control i encarem la primera pujada cap a Bellmunt. Tot i que els grup es va estirant anem a bon ritme. L'Albert i jo continuem junts per la carena de Bellmunt fins al Santuari. Ja fa 1 hora i 43 minuts que hem sortit.

Baixem cap al coll de Hi era de Massa, la Tosca, la Salgueda i anem apretant el ritme cada vegada més fins que arribem al tercer control amb un temps de 3 hores i 28 minuts. No està gens malament però queda tant cami per fer ..... que ja torno a correr en direcció cap a la Font Tornadissa.

L'Albert continua apretant el ritme i em deixa enrera. Pujant al Puigsacalm en creuem i veig que em porta quatre o cinc minuts de diferencia.

Arribant al cim del Puigsacalm

Ja de baixada em cruzo amb dos més que venen empenyent per darrera. A partir d'aquí continuu sol per un dels trossos més bonics de tot l'itinerari. Arribo al cim del Tossel i encaro a tot drap, per cremar una mica d'adrenalina, la forta baixada que han equipat amb cordes fixes fins a la carretera de la vola. Al costat de la carretera hi ha una parella d'avis que se'm queden mirant amb cara de poker mentre d'un salt trepitjo la carretera i continuo tot esbufegant camí avall. Crec que els hi he tencat els esquemes. Després de raonar-ho una mica però, m'adono que, en realitat, el 'raro' sóc jo.

En fi, deprés de tant caos mental arribo a la Grebolosa ja més relaxat i disfrutant de l'entorn. Realment aquest lloc és genial per perdre-s'hi unes hores, però aquest cop no tinc temps i continuo encar sol fins al control del Prat de la Vola.Han passat 4 hores i 48 minuts desde la sortida, les cames encara empenyen fort, però cal que em reservi forces pels 30 kilometres que encara em queden.

Al sortir d'aquest control en direcció cap a Cabrera, em diuen que l'Albert va primer classificat a menys d'un minut. Continuu corrent i en poca estona l'atrapo. Com que tots dos anem força bé, continuem junts fins a Cabrera on hi arribem al cap de 5 hores i 46 minuts d'haver sortit. Una mica de fruita, aigua i continuem altre cop cap al Prat de la Vola. A mitja baixada ens distanciem una mica i arribo sol al control on encara ni tant sols tenen preparada la botifarra, crec que he corregut massa, però de totes maneres tampoc me la podria menjar, el cos en aquests moments està per altres coses.

La Júlia, l’Albert i jo a Cabrera

A partir d'aquest moment s'han acabat els grans desnivells i trams tècnics, però encara em resten 22 kilometres i +/- 500 metres de desnivell fins a Torello. Porto 6 hores i 26 minuts corrent per muntanya i encara m'empaiten. Com ja podeu haver comprovat no es tracta pas precisament d'una caminada popular, aquí els kilometres són molts, el desnivell és elevat i el terreny d'aventura. Amb tot això, continua l'aventura i jo també continuu corrent a bon ritme, em trobo més bé ara que abans de pujar al Puigsacalm i la veritat és que això d'anar al davant em motiva .. i mentre vaig corrent m'adono que vaig realment bé fins que arribo al penultim control del Coll de la Creu de Salgueda quan fa 7 hores i 19 minuts que he sortit de Torelló. En aquest punt ja veig clar que ara ja puc acabar de xafar-ho tot. Només queden 14 kilometres i en general pla i baixada, per tant apreto una mica més i en una hora passo sense ni parar per l'últim control de St. Pere de Torelló. Cada cop ho veig més a prop i la sensació de cansament s'ha esfumat. Encara sense parar de correr, travesso el poble, uns quants kilometres per cami, travesso St. Vicens, uns quants kilometres més per camí i ja trepìtjo els carrers de Torelló eufòric i estant segur que ningú em pot haver seguit. Em falta poc més d'un kilometre per arribar i decideixo parar de correr i arribar relaxat, el dia és genial, em giro i miro a Bellmunt, el Puigsacalm, Cabrera i ..... al final del carrer un participant !!... ve corrent a l'esprint darrera meu !!.En aquest moment m'adono que no podré pas acabar relaxat .... perquè a un kilometre de l'arribada no em penso pas deixar atrapar. I ara si que corro, però de debò. El GPS em marca que vaig a una velocitat de 14 km/h en lleugera pujada i faig l'últim kilometre en 4 minuts !!! arribant primer a l'arribada i bufant de valent. Quan ja he recuperat una mica la respiració arriba el que em perseguia. Es tractava d'un participant que havia fet l'itinerari curt de 46 kilometres !!! En fi, aquest era l'últim cartutxo que em quedava. Al final he trigat 9 hores i 8 minuts en fer 61,7 kilometres per muntanya amb un desnivell acumulat de 6.390 metres. La veritat, és que m'ho he passat .... de p.m. Al cap de 36 minuts arriba l'Albert en segona posició, ens felicitem mutuament, xarrem una estona i em despedeixo de tothom, per tornar cap a casa a mitja tarda, altre cop a ritme de Simpathy for de Devil dels Stones. Un cop a casa i juntament amb les Meritxells i en Pol, continuem la cursa que he començat aquesta matinada tot banyant la canalla, donant sopars i portant-los a dormir. Ara si que s'ha acabat.
Ramon Rierola

A partir d'aquest moment s'han acabat els grans desnivells i trams tècnics, però encara em resten 22 kilometres i +/- 500 metres de desnivell fins a Torello. Porto 6 hores i 26 minuts corrent per muntanya i encara m'empaiten. Com ja podeu haver comprovat no es tracta pas precisament d'una caminada popular, aquí els kilometres són molts, el desnivell és elevat i el terreny d'aventura.

Amb tot això, continua l'aventura i jo també continuu corrent a bon ritme, em trobo més bé ara que abans de pujar al Puigsacalm i la veritat és que això d'anar al davant em motiva .. i mentre vaig corrent m'adono que vaig realment bé fins que arribo al penultim control del Coll de la Creu de Salgueda quan fa 7 hores i 19 minuts que he sortit de Torelló. En aquest punt ja veig clar que ara ja puc acabar de xafar-ho tot. Només queden 14 kilometres i en general pla i baixada, per tant apreto una mica més i en una hora passo sense ni parar per l'últim control de St. Pere de Torelló. Cada cop ho veig més a prop i la sensació de cansament s'ha esfumat. Encara sense parar de correr, travesso el poble, uns quants kilometres per cami, travesso St. Vicens, uns quants kilometres més per camí i ja trepìtjo els carrers de Torelló eufòric i estant segur que ningú em pot haver seguit.

Em falta poc més d'un kilometre per arribar i decideixo parar de correr i arribar relaxat, el dia és genial, em giro i miro a Bellmunt, el Puigsacalm, Cabrera i ..... al final del carrer un participant !!... ve corrent a l'esprint darrera meu !!.En aquest moment m'adono que no podré pas acabar relaxat .... perquè a un kilometre de l'arribada no em penso pas deixar atrapar. I ara si que corro, però de debò. El GPS em marca que vaig a una velocitat de 14 km/h en lleugera pujada i faig l'últim kilometre en 4 minuts !!! arribant primer a l'arribada i bufant de valent. Quan ja he recuperat una mica la respiració arriba el que em perseguia. Es tractava d'un participant que havia fet l'itinerari curt de 46 kilometres !!! En fi, aquest era l'últim cartutxo que em quedava. Al final he trigat 9 hores i 8 minuts en fer 61,7 kilometres per muntanya amb un desnivell acumulat de 6.390 metres. La veritat, és que m'ho he passat .... de p.m.

Al cap de 36 minuts arriba l'Albert en segona posició, ens felicitem mutuament, xarrem una estona i em despedeixo de tothom, per tornar cap a casa a mitja tarda, altre cop a ritme de Simpathy for de Devil dels Stones. Un cop a casa i juntament amb les Meritxells i en Pol, continuem la cursa que he començat aquesta matinada tot banyant la canalla, donant sopars i portant-los a dormir. Ara si que s'ha acabat.

Ramon Rierola