No sé massa com expressar el que sento, no obstant ho intentaré.

Un dels valors més preuats és l’agraïment. Per això dedico un GRÀCIES ben sincer a la Junta del Centre Excursionista que és qui ha fet mans i mànigues perquè enguany també hi hagués “PELS CAMINS DELS MATXOS”.

Per suposat que faig extensiu el meu agraïment a tothom qui d’una manera o altra hi ha col·laborat: Membres de la Junta anterior, controls, sponsors...

I també un “VISCA” molt emotiu per a tots i cada un dels participants entre els quals també m’hi incloc jo que vaig ser el “marxador” més jove de tota la colla.

Mentre feia el recorregut em preguntava a mi mateix el perquè m’havia “complicat la vida” apuntant-me a la MARXA.

Voleu creure que no vaig trobar cap motiu que justifiqués la meva decisió? I... és que dintre cada persona hi ha una rauxa estranya que ens empeny a fer coses més enllà de qualsevol “perquè” que les justifiqui. Moltes de les decisions considerades importants no són conseqüència de cap explicació.

“He fet els MATXOS” (sense pujar a Cabrera) i estic orgullós de la meva petita gesta.

Tant de bo siguem molts els que ens sentim contents d’assaborir aquest gust tan agradable i l’any que ve augmenti el nombre dels arrauxats.

Sense voler alliçonar a ningú suggeriria que la propera vegada en més controls hi haguessin plàtans. Diuen que el potassi agilitza la musculatura.

Gràcies i Endavant

Cesc Casas Soler